El passat 6 de maig els estudiants de primer del CGFS de Laboratori d’Anàlisi Clínics varem anar fins al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), una gran infraestructura científica que investiga i genera coneixements de molt alt nivell en els àmbits de la biomedicina i de la salut. El PRBB és una iniciativa de la Generalitat catalana, l’Ajuntament de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El seu projecte científic acull diverses institucions i centres investigadors independents enfocats tots ells a la biomedicina.
L’edifici, espectacular i molt original, es troba davant del mar, orientat com la proa d’un gran vaixell que, com els antics aventurers salpa a la recerca de nous coneixements. Altres hi veuen un gran cistell amb l’entramat de la façana i els espais a la llum que permeten captar i recollir el coneixement generat i acollir les persones que investiguen des dels diversos àmbits.
Després d’una passejada per les instal•lacions generals varem fer una visita més detinguda a un dels laboratoris de l’IMIM, Institut Municipal d’Investigació Mèdica, principal impulsor del PRBB, en concret el seu Laboratori de Control Antidopatge.
Aquest Laboratori és un dels 35 acreditats per l’Agència Mundial Antidopatge (WADA) a tot món per portar a terme els controls antidopatge.
Acreditat a el 1985 pel COI ha dut a terme anàlisi antidopatge en atletes dins i fora de competició en esdeveniments esportius tant nacionals com internacionals. Va ser el Laboratori responsable del control antidopatge durant els Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona en 1992; Jocs Panamericans, 1991 i 1995; Jocs Asiàtics, 1998; Campionats Mundials de Natació, 2003; Arab Games, 2007; col•laborant en els Jocs Olímpics2004, 2006, 2008i els Jocs Panamericans, 2007.
Al laboratori es poden investigar més de 300 analits, les mostres arriben de més de 60 països de tot el món i de vegades es té poc temps, per exemple en una competició cal saber els resultats en unes 48 hores.
Tot i que es fan molts controls antidopatge cal que sapiguem que només un 1,5-2% són positius, la resta d’esportistes estan nets. Els esportistes que es dopen acostumen a ser practicants d’esport individuals, s’ho juguen tot per ells mateixos, i si cauen no arrosseguen a tot l’equip.
Hi ha una gran llista de substàncies i procediments prohibits en tots els casos o només en alguns esports i només quan s’està en competició que podeu consultar a la WADA: hormones anabolitzants, pèptids i altres hormones: hormona de l’embaràs, LH, hormona del creixement i Eritropoietina EPO, substàncies estimulants, narcòtics, cannabinoides, beta-bloquejants, diürètics i substàncies emmascaradores de la substància prohibida, manipulacions físiques o químiques de la mostra, transfusions sanguínies (autòlogues, heteròlogues), dopatge genètic (introduint gens que millorin massa muscular, producció de glòbuls vermells,...); aquest és considerat el dopatge del futur.
Hem vist in situ com és un centre de recerca punter i hem conegut algunes investigadores que hi treballen, ens han explicat alguns resultats de la seva feina, ens han fet partícips dels seus descobriments i hem constatat com la nostra feina de Tècnics de Laboratori és també utilíssima en aquest àmbit.
Si un dels grans reptes de la ciència i dels científics, és la divulgació rigorosa i accessible de l’activitat científica i dels nous avenços creiem que poden estar més que satisfets.
ALUMNES DE PRIMER DE CFGS LABORATORI D’ANÀLISIS CLÍNIQUES
