El passat dijous 13 de desembre els estudiants de 2n de batxillerat científic de l’ Institut la Garrotxa van assistir a la xerrada de divulgació científica del llibre "El cáncer y los cromosomas" a la Universitat de Vic, a càrrec del seu autor: Karel H.M. van Welly, doctor en Ciències Naturals i Matemàtiques a la Universitat de Groningen (Holanda), actualment realitza la seva investigació de Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Madrid.
La xerrada va anar orientada a donar a conèixer l'origen del càncer. Per introduir el tema el senyor Welly va explicar que la diferència que hi ha entre els cromosomes de persones de diferents llocs del món és d'un 0,2%; aquest mateix percentatge é el que refereix a la diferència que hi ha entre una cèl·lula normal i una cèl·lula cancerígena.
Seguidament, va explicar als alumnes el funcionament de renovació de les cèl·lules del nostre organisme: les encarregades de produir cèl·lules noves són les cèl·lules anomenades cèl·lules mare.
Les cèl·lules mare són cèl·lules semidiferenciades que provenen d'una única cèl·lula omnipotent: el zigot. Aquestes es troben sostenint l'òrgan el que han d'anar renovat amb cèl·lules noves. Aquestes són, tal com va dir ell, les encarregades de tenir cura dels cromosomes, ja que aquest han de durar tota una vida.
Aquestes cèl·lules s'han de reproduir constantment pel bon funcionament del nostre organisme, però tenen alguns problemes per aquest procés, ja que han de replicar les 6 mil milions de bases del nostre ADN cada vegada que fan aquest procés. Alguns del problemes que tenen es poden corregir, d'altres no, els que no poden fer-ho són les que poden donar cèl·lules cancerígenes. A continuació hi ha una llista dels problemes que pot presentar una cèl·lula mare en replicar-se i quin mecanisme té per arreglar-ho:
-la cèl·lula no té maneres per saber quan replicar-se i quantes vegades ho ha de fer. Per ajudar-se té l'enzim polimerasa, l'encarregada de transcriure l'ADN a ARN. El problema és que quan aquesta s'equivoca no torna enrere per corregir-ho, sinó que simplement ho deixa tal com està (ja que no ho detecta), tot provocant una mutació.
-la cèl·lula troba un problema en com replicar tot el material genètic sense errors. Sobretot té especial problema en mantenir els telòmers intactes, els extrems dels cromosomes. La cèl·lula té un enzim, la telomerasa, encarregada de afegir una seqüència d'ADN als telòmers, ja que aquesta part és important no cometre errors.
-dividir els cromosomes en el fus mitòtic correctament també és un problema, ja que s'ha d'evitar la segregació. Per exemple, estirar els dos cromosomes enlloc d'un de sol a un sol pol.
-les cèl·lules mare no tenen cap mecanisme per saber quans cromosomes hi ha als pols. Per arreglar aquest problema la cèl·lula conta els cromosomes per la presència dels centròmers, punt centrals que uneixen les dues cromàtides d'un cromosoma.
Com he esmentat hi ha mecanismes per quasi cada problema, però si aquest fallen hi ha un últim mecanisme: la apòptosi que consisteix en que el cos localitza la cèl·lula cancerígena i li ordena que es destrueixi. Quan aquest últim falla, aquesta cèl·lula cancerígena comença a reproduir-se sense control formant un tumor.
Finalment es va obrir un torn de preguntes i molts estudiants van tenir l’oportunitat de preguntar directament a l’autor del llibre que havien llegit prèviament. La participació dels alumnes de l’ institut va ser destacada. A l’acabar l’autor va signar i dedicar el llibre als alumnes que li van demanar.
Laura Baqué 2BC
