El camí Ral... Màgic, on les diverses olors t’atordeixen els sentits, on el sol t’escalfa la pell a través de petites clarianes que les fulles deixen al descobert. Poc a poc, petites ombres van omplint el camí.
Uns quants ulls observen encuriosits com una vaca empaita desesperadament en Jordi.
Cansats, busquem una ombra on dinar. Lentament comencem a recuperar l’alè, i les paraules sorgeixen de les nostres boques omplint aquell paratge verd i extens.
Pel camí de tornada, ens parem a fer unes quantes fotos de grup per recordar els grans somriures que ens omplien el rostre.
Tranquil·lament la gent va arribant al final del trajecte i s’aturen al petit forn on compren i assaboreixen a poc a poc les ensucrades coques.
Corrents, arribem a l’autocar, cansats d’aquest llarg viatge però fascinats per la immensa bellesa.
Maria Segura Rodeja i Ànnia Sala Solanich.
